Osteopatia
-
La Osteopatia és un estudi del cos entès com un tot, en la seva globalitat, que té en compte la relació que hi ha entre els seus diferents sistemes (musculo- esquelètic, visceral i crani-sacral) i la manera en que uns afecten els altres: un dolor a l’espatlla dreta pot ser degut, per exemple, a una disfunció al fetge que, alhora, pot tenir el seu origen en una mala alimentació o en una situació emocional mantinguda en el temps.
-
D’aquest estudi se’n deriva la pràctica terapèutica manual que busca restaurar la mobilitat d’estructures i òrgans; es tracta d’identificar on es troben les restriccions i bloquejos que habitualment tenim al cos, fruit de lesions antigues, traumatismes, tensions i/o compensacions que unes zones generen per a suplir la falta de moviment d’altres, i determinar quines estan afectant a la persistència del símptoma ( dolors, malestars, limitacions funcionals,etc) que la persona relata a consulta.
-
Dins d’aquesta pràctica trobem una branca estructural centrada en la part més externa de l’organisme, on es necessiten manipulacions fortes, actives i precises i una branca funcional on es treballa d’una forma més subtil, a través d’una escolta profunda acompanyant als teixits fascials. Triarem una o altra, a cada moment, depenent de cada persona i de les seves necessitats.
- Finalment, la nostra ètica com a terapeutes es basa en el màxim respecte per tal d’entrar al cos de la persona i el reconeixement de que la cura no prové tant del fer de la terapeuta, sinó del procés que la persona fa amb el seu propi cos. Com digué Still “pare de la Osteopatia”, el millor que qualsevol osteopata pot fer per un pacient és fer operatives les forces que existeixen dins el propi cos. Troba l’origen de la lesió, tracta’l i deixa que l’organisme actuï.